gent gran

Jaume Busquets

Dues vistes de la seu de la Llar Mn. Lluís Vidal, al carrer Bigai.  Fotografies de Fernando Siles, membre de la Junta de la Llar
Dues vistes de la seu de la Llar Mn. Lluís Vidal, al carrer Bigai.
Fotografies de Fernando Siles, membre de la Junta de la Llar

Els trenta-cinc anys de la Llar Mn. Lluís Vidal ens conviden a commemorar l’efemèride recordant l’evolució d’aquest centre des la seva creació i vida continuada fins al dia d’avui. Neix a la parròquia dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova per ajudar a la gent gran a mitigar la solitud, tot sentint-se acollits els uns pels altres, mitjançant les diferents activitats encaminades a mantenir la nostra ment i el nostre cos el màxim en forma, fomentar l’amistat entre tothom i ajudar a l’enriquiment cultural, espiritual i d’esbarjo.

Ja, d’un principi, és dóna acolliment a la Llar a tothom que en vulgui formar part sense cap mena de compromís ni restricció, participant en els actes que li interessin, i amb la intensitat que vulgui.

La major part de les activitats, sempre han tingut i tenen lloc en part de l’edifici parroquial situat al carrer de Bigai número 12, carrer que comença al carrer Mandri, i acaba a la plaça de la Bonanova fent xamfrà amb el carrer de Muntaner.

Aquest edifici hem de creure que és el més antic del carrer, ja que és l’únic que sobresurt de la línia de la façana sud a la qual obeeixen totes les demés edificacions del carrer. L’edifici consta d’un petit rebedor just a l’entrada, per on s’accedeix a totes les dependències, tant de planta baixa com del pis superior i terrat. Una de les dues espaioses sales de la planta baixa, amb una tribuna o escenari, idoni per a conferències, representacions, jocs i festes o altres tipus d’activitats habituals, amb un aforament no inferior a 60 persones, l’ocupa la llar per fer les seves activitats habituals. La segona sala, ens permet fer-hi activitats puntuals, com ara la gimnàstica. L’edifici també disposa d’una habitació que ens serveix pels assajos de la coral de la Llar. L’accés a aquesta cambra es fa pel pati que ocupa el darrere de l’edifici i limita amb el mur que dóna al carrer Ciutat de Balaguer. Aquest pati pot servir per estar-s’hi en el bon temps, i serveix també de sortida d’emergència de les dues sales. Queda un espai de serveis i un soterrani al que s’hi pot accedir pel pati i la primera de les dues sales a què ens hem referit.

Voldríem saber més de l’edifici i el seu destí, però ens hem de conformar amb ben poca cosa. Veient l’edificació i l’evolució de la transformació del barri des de la meitat del segle XIX, segons Jaume Fabra i Josep M. Huertas (Els barris de Barcelona, vol. II, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1998) i Jesús Mestre Campi ( Sant Gervasi de Cassoles, resum gràfic1875-1975, editorial Efados, 2013) es pot pensar a la vista de l’obra fabril en les plantes inferiors, que va construir-se, o transformar el que podia haver-hi a mitjans del segle XIX a causa de la incipient industrialització que tingué lloc en el barri; la planta baixa i superiors a finals del mateix segle, pot ser atribuïble a la transformació del local en seu d’associacions professionals, culturals o artístiques fundades a finals del mateix segle. A principis del segle XX, i a causa de la transformació del barri en zona residencial i amb crisi d’escoles, no ha de sorprendre que la finca fos arrendada pels seus propietaris a les “Escuelas Parroquiales” fins a la supressió d’aquestes aproximadament a l’inici de la democràcia.

Tanquem aquestes dades, fins aquí probablement certes, amb l’afirmació irrefutable que els propietaris de la finca senyors José Parellada Faura, Guillermo de Pallejá i Ferrer Vidal, marquès de Monsolís i Salvador Puiggrós Higueras, mitjançant escriptura autoritzada pel notari de Barcelona Narciso Batlle Baró el 25 d’octubre de 1927 varen transmetre a mossèn Lluís Xiró i Roig, com a rector de la parròquia i a la vegada del Santuari de la Mare de Déu de la Bonanova (que ho fou de 1916 a 1936), la finca esmentada amb l’obligació que al cessament d’ell, fos tramesa al seu successor en el càrrec de rector de la Parròquia amb la finalitat de dedicar-la a obres socials d’aquesta.

Una de les activitats a l’interior de la Llar.  Fotografies de Fernando Siles, membre de la Junta de la Llar
Una de les activitats a l’interior de la Llar.
Fotografies de Fernando Siles, membre de la Junta de la Llar

La fundació de la Llar

I per acabar aquest avantprojecte d’història, cal dir que l’any 1980, amb l’impuls de mossèn Ignasi Casas i un grup de persones de Càritas Parroquial va néixer la Llar amb el nom de Mossèn Lluís Vidal, rector que ho fou de la Parròquia del 1968 al 1976, en record del zel i dedicació que va posar en la posada en marxa de la Llar, tot i no haver pogut veure reeixit el projecte.

L’any 2000, per decisió del rector de la parròquia de la Bonanova, mossèn Carles Sauró, i el Consell Pastoral, fou constituïda per les persones que en aquell moment estaven al front de la Llar, una associació civil amb el nom de “Llar Mn. Lluís Vidal”.

Ara, el lector o lectora pacient que ha arribat fins aquí que estigui jubilat o al voltant de la jubilació, és convidat a participar de la Llar on trobarà qui l’aculli tots els dies laborables de 5 a 8 hores, per ser informats in
situ
del què fem i com ho fem, amb la seguretat que podreu fer noves amistats i fer coses amb persones diferents a les habituals, podreu sentir-vos útils malgrat la jubilació, accedir a nous coneixements i gaudir d’allò que us plagui d’entre tot el que fem. Tots, i en especial el més grans, respecte a allò que no estigui al seu abast col·laborar a fer-ho, veuran com ho fan els demés per ells.

Acabem, per engrescar-vos, amb un ventall del que durant aquest curs 2015-2016 anirem fent: gimnàstica, classes de català i francès, cant coral, “Una finestra oberta al món” (informació cívica, política i religiosa), cine fòrum, treballs manuals, labors (mitja, punt de creu i ganxet), exercicis de memòria, “Vida Creixent” (trobades de reflexió religiosa en funció de l’edat), “musicoteràpia” (augmentar/mantenir la força muscular, mobilitat i resistència física de les extremitats; promoure estats de relaxació, reforçar l’estimulació sensorial; millorar l’autoestima i ajudar a l’expressió emocional; estimular la memòria immediata, recent i llunyana, augmentar el nivell d’atenció; potenciar la interacció i comunicació social); gaudir de visites culturals a Barcelona; sortides organitzades a diferents comarques, celebració de totes les festes tradicionals a la Llar; teatre, etcètera. Tot per evitar o mitigar la solitud i fomentar l’amistat.

Jaume Busquets Mensa és president de la Llar Mn. Lluís Vidal

Llar Mn. Lluís Vidal
Casal de gent granr

Carrer Bigai, 12 baixos
08021 Barcelona

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here